El teu nom a internet, registrat al teu nom.

Qui mana és el titular, i el titular ets tu

Un domini no es compra: es registra a nom d'algú durant un període de temps, i aquest algú —el titular— és qui decideix on apunta, qui l'administra i a quin proveïdor es trasllada. Per això el primer que fem quan arrenca un web és donar d'alta el domini amb les dades del teu negoci, no amb les nostres. Nosaltres hi figurem com a contacte tècnic, que és qui se n'ocupa; tu hi figures com a titular, que és qui decideix.

La diferència sembla paperassa fins al dia que vols canviar de proveïdor. Llavors és l'única diferència que importa. ICANN, l'organisme que coordina el sistema de noms de domini, publica els drets del titular, i traslladar-lo a un altre registrador és un d'ells.

• El contracte de registre va a nom de la teva empresa, amb el seu NIF i el seu domicili.
• Tu decideixes on apunta el domini i qui l'administra.
• Traslladar-lo és un dret teu, no pas un favor que et fem.

Renovar a temps no és cap detall

El dia que un domini caduca deixen de funcionar el web i el correu alhora, i el normal és assabentar-se'n per un client. Per als dominis genèrics —.com, .net, .org— ICANN obliga els registradors a avisar abans i després del venciment i fixa un termini de recuperació, però recuperar un domini caducat surt car, va lent i no sempre acaba bé. Per això la renovació va automàtica i amb avís previ: és molt més barat recordar-se'n que arreglar-ho.

Un correu que no sigui el de casa

Escriure des d'una adreça gratuïta amb el nom del negoci al davant és la manera més ràpida de semblar improvisat, i en alguns sectors directament descarta. Amb domini propi, el correu és elteunegoci.com i punt.

Que aquest correu arribi a la safata d'entrada i no a la carpeta de brossa depèn de tres marques que es publiquen al domini i que Gmail, Outlook i companyia comproven abans de decidir: una diu quins servidors poden enviar en nom teu, una altra signa cada missatge perquè es noti si l'han tocat pel camí i la tercera indica què fer amb els que no quadren. Són tres estàndards oberts —SPF, DKIM i DMARC— i els deixem configurats el mateix dia que es publica el web, no pas quan algú es queixa que els seus correus no arriben.

I si ja tinc domini?

S'aprofita, que per això és teu i ja té la seva història. El traslladem i l'apuntem al web nou ordenant primer el correu, perquè no hi hagi una estona en què els missatges es perdin. Si el domini és a nom d'un tercer —una agència anterior, un conegut que va donar un cop de mà— el primer pas no és tècnic: és recuperar-ne la titularitat. Es pot consultar qui hi figura com a titular i com a registrador, i a partir d'aquí ja se sap què cal demanar i a qui.